Quan començava el poema em pensava que mai l'acabaria però a base de temps és fa tot. De totes maneres, jo estava molt nerviós perquè si no el presentava al certamen no podria guanyar. El Xavier em va dir; "no pateixis, ja l'acabaràs, no vulguis córrer". Jo estava pensant el que sempre em diu el meu pare, si una cosa es fa bé no l'hauràs de repetir si la fas malament i sense ganes sempre l'hauràs de repetir. Quan vaig fer les dos estrofes em vaig sentir molt content i de cop vaig fer-ne 5 més i després vaig anar a dinar i l'altre dijous vaig anar amb el Xavier i el vam acabar. em vaig sentir molt content. Si guanyo no petiu us diré el lloc.
L’AMOR
L’amor és bonic a la tardor
i de vegades molt traïdor.
L’amor és fantàstic com el cel
i de vegades bastant cruel.
L’amor és tan infinit
com un home ben parit.
L’amor pot ser esgarrifós
com
un grandiós ós.
L’amor és una pena trista
com un gol sense futbolista.
L’amor
hauràs de vigilar
per poder començar a parlar.
L’amor és companyia
si
tens molta alegria.
L’amor no és eixerit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada